La nostra darrera jornada de busseig ens va
portar al Parc Natural del massís de la costa del Montgrí.
En aquesta ocasió vam triar el centre d'immersió Mateua Dive, situat
a la bonica població de L’Escala.
Aquest centre compta amb unes molt bones instal·lacions i,
el més destacable, un tracte personal immillorable i un equip de professionals
sempre disposats a ajudar i a fer tot el possible per tal de fer-nos gaudir
d’unes immersions excel·lents.
COVA DE LES VETES
La primera immersió programada era a la Cova de Les Vetes, a la qual
vam arribar després d’uns vint minuts de navegació a bord de La Sirenita, un còmode i
ampli vaixell.
Les Vetes és un conjunt de diverses coves, algunes de les quals estan interconnectades per túnels. A l'interior hi podem trobar algunes càmeres d'aire.
L’estat de la mar era bo, l’aigua estava a 19ºC i la visibilitat era
d’uns 4- 6 metres.
Ens vam llençar a l’aigua i ens vam adreçar aletejant per
superfície fins just a l’entrada de la cova.
Allà vam iniciar el descens i, tot seguit, cap als 18 metres de profunditat
vam trobar l’entrada del túnel que ens havia de dur fins l’entrada a la càmera
principal. Aquesta càmera d’aire s’anomena La Catedral. Es tracta d’una cova
ampla, d’uns 18 metres
d’alçada i 40 d’amplada.
Ja un cop dins de la Catedral, ens vam poder treure els reguladors i
respirar sense l’ajuda del nostre equip autònom. Vam poder gaudir observant les estalactites formades per les filtracions d'aigua al llarg dels segles. També vam notar com es creava un efecte molt curiós: una mena de boira a l'ambient sorgia del no-res amb cada moviment de les onades.
Sortint de la cova, a la seva cara externa, vam poder bussejar per entremig de passadissos formats per uns blocs de roca despresos dels penya-segats que alberguen molta vida marina.
Finalment, després d'uns 60 minuts d'immersió, vam retornar al vaixell per preparar-nos per a la segona immersió del dia.
COVES DE CALA VIUDA
Continuant amb la temàtica de
les coves, la segona immersió del dia, ens va portar fins a les Coves de Cala Viuda, una mica més al nord d’on vam
realitzar la primera immersió del dia.
Vam iniciar la immersió en direcció sud, cap al conjunt de
coves més allunyat del vaixell, tot passant per un ampli túnel o gran arc que
ens porta fora de la cala, i tot seguint amb la paret a la dreta fins arribar a
l’entrada de la primera cova, sense entretenir-nos massa en el que trobàvem pel
camí i sense comptar amb massa bona visibilitat, uns 8 metres, i en algun punt
encara menys.
Aquesta te una entrada força ampla, a una profunditat d’uns 12
metres, i que arriba gairebé a la superfície en la seva part superior. El punt
més interessant d’aquesta cova és la seva cambra d’aire, d’unes dimensions
considerables, tot i que no arriba a ser tant gran com la que hem vist a la
primera immersió. S’hi arriba seguint la forma de la cova, en direcció
perpendicular a la costa, mentre veiem com aquesta es va estrenyent i pren una
direcció ascendent sobre un fons de còdols, en un recorregut d’uns 20-25 metres,
fins a sortir a la cambra d’aire. Cal dir que es necessari l’ús de il·luminació
artificial en forma de focus o llanternes per fer el recorregut per l’interior
de la cova.
Aquesta cambra sembla totalment tancada, i no s’observa l’entrada
de gens de llum de l’exterior, ni tampoc la presència de ratpenats. Se suposa
que per això en aquesta ocasió també vam poder veure el curiós fenomen de la
boira instantània, un efecte que suposem es produeix per l’augment de la
pressió de l’aire en l’interior de la cambra degut a l’augment del nivell de
l’aigua que provoquen les onades.
Un cop vam donar-nos per satisfets amb la cambra d’aire, ens
vam tornar a submergir en direcció descendent cap a la sortida de la cova, de
la qual de seguida se’n veu la llum que entra de l’exterior. Mentre anàvem
baixant, vam veure un petit banc de krill o mini-gambetes, que tot fugint de la
llum de les nostres llanternes feien les delícies d’una escórpora que s’estava
sobre el fons de la cova.
Uns metres abans d’arribar a la sortida, a la part inferior
dreta es troba un túnel que comunica amb la següent cova que anàvem a visitar,
però les seves reduïdes dimensions, passa just un bussejador, i la prudència
motivada pel poc coneixement que teníem de la immersió, ens van fer sortir de
la primera cova per anar a cercar l’entrada de la segona.
Aquesta segona cova que vam visitar durant la immersió no té
cambra d’aire, i inicialment no sembla que hagi de tenir massa atractiu; té
unes dimensions considerables que permeten el pas de quatre persones de forma
molt còmoda. Es tracta d’una cova que va girant cap a l’esquerra per tornar a
sortir al penya-segat, un tros més enllà de la primera entrada, i que superat
el primer tram, ens trobem dues obertures tals que finestrals, que en ofereixen
uns bonics contrallums.
Observant les parets amb deteniment, es veu que té més vida
que la primera, i així ens vam entretenir una estona, durant la qual vam veure
alguna vaqueta, un parell de gambes corrent per la paret i una zona coberta d'anemones incrustants grogues.
Vam sortir de la cova per una de les obertures laterals i
vam agafar el camí de retorn, és a dir, paret a l’esquerra. Durant el
recorregut vam passar per davant de les entrades de les coves que havíem
visitat, i ara amb més calma, contemplant la vida que es trobava al
penya-segat, del que se’n podria destacar corall vermell i alguna gorgònia blanca.
Ja superat l’arc que ens indicava que tornàvem a ser a Cala
Viuda, vam continuar amb la paret a l’esquerra fins l’entrada d’una de les dues
coves que es troben a la mateixa cala. El pas recent d’un altre grup de
bussejadors havia aixecat sediments que dificultaven força la visibilitat,
motiu pel qual vam desistir d’entrar i treure el cap a la cambra d’aire que
s’hi troba.
Poc més vam veure durant el que quedava d’immersió, que vam
donar per finalitzada poca estona després.
Des de VILASUB volem fer arribar el nostre agraïment a tot l'equip humà del centre d'immersió Mateua Dive de L'Escala, per fer possible aquesta magnífica "jornada temàtica" amb doble immersió en coves.
I fer arribar també el nostre agraïment a la Laura i l'Artur pels textos i les imatges que documenten aquesta nova jornada de busseig.
Salut i Bombolles!!
